Sequera

La lluita contra la desertificació i la sequera

Aquests dies de tanta calor és pertinent recordar que avui, 17 de juny, és el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Precisament les sequeres es troben entre les amenaces més grans per al desenvolupament sostenible, especialment als països en desenvolupament, però cada vegada en són més els països desenvolupats afectats. Les previsions estimen que per al 2050 les sequeres afectin més de les tres quartes parts de la població mundial.

Escenari de canvi climàtic

El nombre i la durada de les sequeres ha augmentat un 29% des del 2000 i avui dia hi ha més de 2.300 milions de persones que pateixen problemes a causa de l'escassetat d'aigua. Es tracta d'unes xifres creixents i preocupants, sobretot considerant que un de cada quatre nens al món es veuran afectats per aquest fenomen d'aquí al 2040.

Alhora, la terra es va degradant a les zones àrides i semiàrides. És causada fonamentalment per l'activitat humana i les variacions climàtiques, i es deu a la vulnerabilitat dels ecosistemes de zones seques, que cobreixen un terç de la superfície del planeta, a la sobreexplotació i ús inadequat de la terra. La pobresa, la inestabilitat política, la desforestació o les males pràctiques de reg, entre d'altres, afecten negativament la productivitat del sòl.

La falta de pluges i les altes temperatures d'aquests dies estan també encenent l'alarma al nostre entorn. El juny del 2022 serà recordat com un dels mesos de primavera més calorosos dels últims anys. De fet, als països veïns esparla d'estar patint la pitjor onada de calor en un mes de juny dels últims 20 anys. Molts països es troben en estat d'alerta per altes temperatures i encara que el fenomen en sí no es pot atribuir a l'escalfament global (onades de calor n'hi ha hagut sempre i sempre n'hi haurà, és comú a l'atmosfera i passa gairebé cada any), sí que és el causant del seu caràcter tan extrem i prematur. L'augment de les temperatures no genera les onades, però sí que les canvia, les fa més intenses, més duradores, més freqüents i més primerenques.